La Conflictiva recepció de la revolució soviètica a Vilafranca del Penedès, 1917-1936 / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: 229674 Els Conflictes al Penedès històric : Actes del VI Seminari d'Història del Penedès : Vilanova i la Geltrú, 20-21 d'octubre de 2017. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2021

Els Conflictes al Penedès històric : Actes del VI Seminari d'Història del Penedès : Vilanova i la Geltrú, 20-21 d'octubre de 2017 / edició a cura de: Dolors Garcia Martínez, Joan Solé Bordes, Josep Anton Calvet Butí

Seminari d'Història del Penedès (6è : 2017 : Vilanova i la Geltrú )


Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2021
482 p. : il. ; 23 cm (Institut d'Estudis Penedesencs, 225) 
ISBN 9788415017479

Conté:
- 232997  Gavaldà i Torrents. Antoni. La Pagesia de base als segles XX i XXI : la cerca d'una subsistència en permanent conflicte.
- 232998  Vidal i Pla. Jordi. Assassins o bandolers : algunes reflexions sobre la lluita de bàndols a Vilafranca entre 1600 i 1640.
- 232999  Vidal i Pla. Jordi. La Violència contra l'autoritat. Poder i conflicte en la Universitat i Batllia de Vilafranca. (1587-1713).
- 233000  Cuscó i Clarasó. Joan. Construcció de la identitat contemporània.
- 233001  Rovira i Alemany. Pere. L'Incipient moviment obrer internacional. La vaga dels paperers del 1870, 1a d'abast provincial, a les conques de l'Anoia i el Bitlles; i una mica més.
- 233002  Sabaté i Piqué. Gemma. Amagant un conflicte. Troballa d'una inscripció.
- 233003  Tomàs Guix. Enric. Salut pública i hospitals a Vilafranca del Penedès (1976-2018).
- 233004  Aymamí i Domingo. Gener. Coves utilitzades en temps de guerra i bandolerisme al Penedès.
- 233005  Solé i Armajach. Josep. Dos conflictes en un poble del Penedès (segles XVIII-XIX).
- 233006  Soler i Becerro. Raimon. Conflicte social, contesa política i gènere en dos municipis rabassaires: Castellet i la Gornal i Subirats, 1934.
- 233007  Balta i Moner. Jaume. Conflictes de la família en el Gran Penedès: Vilafranca versus Vilanova-Vilanova versus Vilafranca. Desconeixement o rivalitat territorial.
- 233008  Comas i Güell. Montserrat. Incidència de la Guerra Civil i primera postguerra a la Biblioteca Museu Balaguer.
- 233009  Marrugat i Cuyàs. Ramon. Els Conflictes en la toponímia penedesenca.
- 233010  Morgades. Joan B. Conflictes en l'aprofitament de l'aigua del Riudebitlles.
- 233011  Rovira i Alemany. Pere. Torrelavit i la vall de Mediona. Bitlles. Conflictes entorn de l'aigua (segles XIX i XX).
- 233012  Benito i Julià. Roger. Els Conflictes del dia a dia a través del llibre de la cort del batlle Ferrer d'Esplugues (Vilafranca 1387-1390) .
- 233013  Benito i Julià. Roger. Un Triangle amorós medieval (Vilafranca del Penedès 1324).
- 233014  Arnabat i Mata. Ramon. La Conflictiva recepció de la revolució soviètica a Vilafranca del Penedès, 1917-1936.
- 233015  Ferrer i Pumareta. Jordi. La Cartografia topogràfica i urbana de Francesc Macià per al sanejament de Vilanova i la Geltrú.

De l'URSS estant / Andreu Nin ; [Pelai Pagès (Ed.)]
Nin i Pérez, Andreu


[S.l.] : Peu de Mosca, 2022
302 p. : il. ; 22 cm
ISBN 9788412499735

Andreu Nin és conegut sobretot pel seu paper polític com a líder del Partit Obrer d'Unificació Marxista durant la 2a República i la Guerra Civil Espanyola. A la dècada de 1920, establert a Moscú, fou un dels principals dirigents de la Internacional Sindical Roja i aprofità per traduir al català alguns clàssics de la literatura russa com Dostoievski o Tolstoi. (Editorial).

Els Woevodsky : de Sant Petersburg a Cap Roig / Josep Víctor Gay
Gay, Josep Víctor


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 178 (1996) , p. 40-42 : il. (Història) 

Cafè, copa i premsa



En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 8 (agost 2017), p. 90-91

Esdevenint comunistes de partit : els comunistes-sindicalistes i els orígens del PCE a Catalunya, 1922-1924 / Arturo Zoffmann Rodríguez
Zoffmann Rodríguez, Arturo


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 7-32 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

La Revolució russa tingué inicialment un fort ressò al moviment obrer ibèric i en particular entre els anarquistes de la CNT catalana. Resulta paradoxal doncs que el comunisme nasqués a començaments dels anys 20 a Espanya com un moviment fràgil i minoritari. Aquesta feblesa era especialment palesa a Catalunya. Aquí, tanmateix, sorgí als anys 1921-24 un petit corrent de partidaris del bolxevisme al si de la CNT, que desenvoluparen una política sui generis, vinculada a altres grups anàlegs a altres països, i orientada a atreure la militància anarcosindicalista per refundar el comunisme espanyol des de Barcelona, romanent independents del PCE. En un context de depressió per a l'obrerisme a Catalunya i arreu d'Espanya, l'estratègia dels anomenats comunistes-sindicalistes fracassà i, aïllats i afeblits, acabaren integrant-se al PCE a contracor a finals de 1924. Mantingueren però un esperit independent que en gran mesura ajuda a explicar la integració de la majoria d'aquests militants a les files del comunisme heterodox i catalanista del Bloc Obrer i Camperol el 1931. Aquest article rastreja la història d'aquests pioners del comunisme a Catalunya als anys 1921-24 utilitzant fonts noves dels arxius soviètics, que permeten reconstruir els orígens del grup i entendre la seva evolució posterior.

Maria López Estarellas (1890-1990). La princesa que va venir del fred / Felip Gallart, Vicent Lladonosa
Gallart Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 10 (2019) , p. 89-100 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Nascuda a Barcelona l'any 1890, Maria López Estarellas es va formar en circs ambulants amb els quals va recórrer bona part d'Europa. Amb el nom de Carmen López va esdevenir una figura de l'espectacle de varietats de Rússia. A Rostov del Don es va casar amb el príncep Alexis Macaeff. Després de la mort de Macaeff es va casar amb el príncep Nikolai Karadjordjevic, amb el qual va fugir de la revolució soviètica, i durant l'època d'entreguerres va viure la vida bohèmia actuant en cabarets i sales de festa de París i de la Costa Blava. L'heroi de guerra Jean Léon Barès va ser el seu tercer marit, amb qui Maria Estarellas va anar a parar a Torregrossa, on durant la II República va esdevenir un dels personatges més rellevants. Represaliada pel franquisme sota l'acusació d'espia russa, encara va tenir temps de casar-se amb el rendista Louis Cazaux, i, després de quedar-se vídua per quarta vegada, va tornar definitivament a Catalunya, on va acabar els seus dies el 18 de juny de 1990, quan li restaven pocs mesos per complir els cent anys.

Fascinats per Rússia / Jaume Guillamet Lloveras
Guillamet i Lloveras, Jaume


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 477 (març 2021), p. 40-47 : il. (Focus) 
Notes.

Quan feia poc del desè aniversari de la Revolució d'Octubre, el nou setmanari L'Opinió hi projectava una mirada positiva en els escrits de Joan Lluhí Vallescà, Pere Comes, Josep Pla i Joan Sardà Dexeus.

La Triple percepció catalana sobre la Revolució Russa / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 37 (2017-2018) , p. 96-105 : il. (Dossier) 
Notes.

La Revolució Russa, d'Octubre de 1917 va tenir un impacte continuat i ascendent a Catalunya pràcticament des del seu primer dia de vida fins al final de la Guerra Civil espanyola. Per aquest motiu, es pogueren diferenciar tres grans etapes en la percepció catalana sobre aquella revolució. Per començar, la franja compresa entre 1917i 1919 la identificà com una revolució de màxims, és a dir, com una revolució maximalista. Posteriorment passà a ser percebuda com una revolució comunista entre 1919-1931, arran del naixement de la Internacional Comunista. I, finalment, la franja compresa entre 1931-1939 la situà com a sinònim d'un estat sòlid i modern, és a dir, com una revolució russa.

La Influència i el ressó de la Revolució Russa a Barcelona : un model basat en tres eixos (1917-1936) / Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 26 (2019) , p. 83-98
Textos de les sessions del curs: La Rosa de Foc : obrerisme i moviments sindicals a Barcelona durant el primer terç del segle XX (1909-1936) organitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per commemorar el centenari de la vaga de la Canadenca. Volum editat per Teresa Abelló. Notes a peu de pàgina.

Les Vagues de 1917 a Catalunya i a la Cerdanya / Jean-Louis Blanchon
Blanchon, Jean Louis


En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 3 (2019) , p. 341-353 : il.
Notes a peu de pàgina.

Octubre del 1917: una herència en disputa.Treball i La Batalla vint anys després de la Revolució Russa / Lola Harana Torrejón, José Manuel Rúa Fernández
Harana i Torrejón, Lola


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 25 (2018) , p. 205-216 : il.
Número monogràfic: Història de la premsa diària de BarcelonaI. Notes a peu de pàgina.

Els Ecos de la Revolució Russa. El camp català durant el trienni bolxevic (1918-1920) / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: 192641 La Revolució que havia de canviar el món : cent anys del 1917. Tarragona : Publicacions URV, 2018. p. 141-166

La Revolució que havia de canviar el món : cent anys del 1917 / coordinació de Jaume Camps Girona



Tarragona : Publicacions URV, 2018
192 p. : il. ; 21 cm (Estudis sobre conflictes socials, 6) 
També disponible en format electrònic.
ISBN 9788484247159

Cent anys després de l'assalt del Palau d'Hivern és bo que analitzem com va canviar el món la Revolució Russa. Des del CECOS presentem aquest nou volum de la col·lecció Estudis sobre Conflictes Socials, que explica des de diversos àmbits socials i territoris (des d'Espanya fins a l'Uzbekistan) com va influir en l'esdevenir de la història la revolució bolxevic i com va ser la nova realitat sorgida dels soviets. Amb aquesta finalitat, diversos investigadors analitzen els protagonistes d'aquella etapa i com es van succeir els fets en un món que estava en guerra. (Editorial).


Conté:
- 192642  Puig Vallverdú. Guillem. Els Ecos de la Revolució Russa. El camp català durant el trienni bolxevic (1918-1920).

Andreu Nin i el moviment social als anys 20 / Miquel Rovira Segura
Rovira Segura, Miquel


En: 127343 Els Moviments socials al Penedès : actes del II Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2001. p. 315-324
 (Comunicacions. Pensament social i món obrer a cavall dels segles XIX i XX) 
Bibliografia.

Obrerismo, republicanismo y reajuste de hegemonías al calor de la Revolución Rusa. Un análisis del caso catalán / Pablo Mones Gómez
Montes Gómez, Pablo


En: Nuestra Historia : revista de Historia de la FIM. Madrid, núm. 4 (2§ semestre 2017), p. 77-96 (Dossier) 
Exemplar dedicat a: "A cien años de la Revolución Rusa". Notes.

La Revolució Russa ha estat presa tradicionalment com un punt de ruptura entre el moviment obrer i les classes mitjanes republicanes. No obstant això, la innegable separació que van viure tots dos espectres ja havia començat a produir-se abans que esclatés la Gran Guerra. Els esdeveniments de Rússia, en realitat, van facilitar les condicions per construir una alternativa a l'univers liberal en descomposició. D'una banda, la Constitució soviètica de 1918 marcarà la direcció política dels futurs acords; per un altre, ja a partir de 1919-1920, l'obrerisme es convertirà en el principal irradiador d'hegemonia dins del camp popular, atraient cap a ell a la classe mitjana democràtica.

Una Notícia de la Revolució Russa / Marc Torras i Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 122 (Hivern 2017), p. 53-54 : il. (Document inèdit) 

Andreu Nin, historiador / Andreu Navarra
Navarra Ordoño, Andreu


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 10-11 (2015-2016) , p. 130-135 (Vària) 
Número monogràfic: Vi.cat. Patrimoni i cultura del vi català. Bibliografia i fonts. Resums en català, francès i anglès.

Viatge a la Rússia soviètica : visions catalanes de l'URSS (1920-1941) / Eduard Riu-Barrera (ed.) ; amb la col·laboració de Ferran Muñoz Jofre



Barcelona : L'Avenç, 2017
212 p. : il. ; 24 cm (Assaig) 
Bibliografia. Textos en català i castellà.
ISBN 9788416853113

Entre la Revolució d'Octubre de 1917 i el final de la Guerra Civil espanyola, en un període d'una vintena d'anys, van ser diversos els viatgers catalans -sindicalistes, periodistes, economistes, homes polítics- que van tenir interès a conèixer, de primera mà, el nou sistema polític i social que s'havia instaurat a l'antiga Rússia, ara convertida en la naixent Unió Soviètica. Encara que els motius i els moments del viatge van ser diversos, tots ells compartien la mateixa voluntat de comprendre i descriure una realitat nova. La forja d'un nou món, la possibilitat d'arribar-hi per les transformacions econòmiques i per la imposició de l'ordenament socialitzant, van ser les qüestions que van recollir en les seves notes de viatge. La possibilitat de copsar la realitat de la nova societat es veia entorpida pel control oficial sobre els viatgers, la mediatització de la propaganda oficial i les dificultats o impossibilitat de comunicació directa amb la població. El caràcter extraordinari del viatge, l'interès que tenia per a amplis sectors de la inquieta societat catalana, àvida de saber sobre la realitat soviètica, va fer que molts dels visitants es convertissin en cronistes i analistes. Amb textos d'Ángel Pestaña, Josep Pla, Eugeni Xammar, Josep Carner-Ribalta, Ferran Valls i Taberner, Andreu Nin, Josep-Anton Vandellós, Carles Pi i Sunyer, Hélios Gómez, Rodolf Llorens i Jordana, Antoni Rovira i Virgili i Rafael Vidiella, entre altres. (Editorial).

Visions catalanes de la Rússia soviètica : aproximacions, coincidències i divergències / Ferran Muñoz Jofre
Muñoz Jofre, Ferran


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 438 (octubre 2017), p. 42-49 : il. (Focus) 
Notes.
Ressenya de:
. Viatge a la Rússia Soviètica : visions catalanes de l'URSS / Eduard Riu Barrera (Ed.). Barcelona : L'Avenç, 2017

La nova realitat social, cultural, política i econòmica que s'estava creant a l'antiga Rússia arran de la Revolució d'Octubre de 1917 va atreure ràpidament l'interès de la inquieta societat catalana del moment. En un període de vint anys, fins al final de la Guerra Civil espanyola, van ser diversos els viatgers catalans -sindicalistes, periodistes, artistes, intel·lectuals, economistes i homes polítics- que van tenir interès a conèixer, de primer mà, el nou sistema social i polític que s'havia instaurat en la naixent Unió Soviètica. Tots ells compartien la mateixa voluntat de comprendre i valorar l'intent de forjar un món nou i en van deixar testimonis especialment reveladors en la premsa de l'època, que ara han estat antologats i recollits per Eduard Riu-Barrera, amb la col·laboració de Ferran Muñoz Jofre, en el volum editat per L'Avenç, Viatge a la Rússia soviètica.